En el següent article analitzarem algunes accions que realitzen els rics i poderosos per amagar les seves riqueses i aconseguir evadir impostos.
Existeixen països que més que pels beneficis fiscals que tenen i les lleis que emparen els baixos impostos quan no desenvolupen les activitats al país, tenen a efectes de transparència d'informació una opacitat tremenda que beneficien a tots aquells que mantenen en secret activitats financeres, perquè aquests països no permeten l'intercanvi d'informació amb altres països contribuents, com ho farien ara els països de la Unió europea.
En el recent cas filtrat de la signatura panamenya Mossack Fonseca - Papers de Panamà es considera Panamà com un paradís fiscal o centre financer offshore.
Panamà és considerat un centre financer "offshore".
Realment hi ha formes perquè un paradís fiscal sigui utilitzat de forma legal, però malauradament, la majoria de rics i poderosos els utilitzen per amagar als amos de la operacions, els diners, i l'origen de les riqueses, aconseguint utilitzar les rebaixes impositives que reben si aquests intercanvis de diners i dipòsits, es realitzen mentre no es desenvolupa l'activitat en el mateix país.
Aquests paradisos són utilitzats des poderosos empresaris europeus, fins narcotraficants americans per aconseguir aquests beneficis.
A continuació comentarem a grans trets, que mètodes són els més comuns quan es realitzen aquestes transaccions il·legals.
1. Creació de les "Empreses Fantasma"
Les empreses fantasma són negocis aparentment legítims però que només amaguen vapor de negoci. Ningú realment sap qui són els amos, no tenen activitat, ni balanços, ni res.
Els amos es conformen en directives d'advocats, comptadors, o empleats de neteja. Aquests cedeixen el seu nom per a la recollida de correspondència o perquè apareguin a les documentacions legals que suposadament han de tenir de cara a les administracions locals.
Amagar els veritables amos dels diners és una de les funcions de les empreses fantasma.
Quan les autoritats intenten saber qui és realment és el propietari dels fons i qui els controla, la resposta més comú és que la directiva de la companyia ho fa.
En general tenen un cost molt reduït atès que realment no ofereixen res, només en coordinar les persones que són les encarregades d'encobrir tota la informació i pagar a la signatura perquè oculti els diners dels ulls de les autoritats locals.
Se'ls coneix també com signatures de maletí o de bústia, atès que només tenen direcció de correspondència per a tals fets.
2. Centres financers "Offshore"
Si tens una empresa fantasma, el que t'interessa és que aquesta seu estigui situada en un lloc on molt poca gent tingui accés a esbrinar qui és l'amo o si realment té activitat. A més de buscar la discreció com més elevada millor perquè no hi hagi filtracions o comunicats internacionals que puguin destapar aquesta informació.
Per això existeixen els centres "Offshore" (Extraterritorial) també coneguts com "Paradisos Fiscals".
Un exemple són les Illes Verges, que són la llar de moltes empreses "Offshore".
En l'Article 1 del Reial Decret de 1991 es va llistar un total de 34 Països considerats per a Espanya com a paradisos fiscals.
Les Illes Verges britàniques, Macau, les Bahames, Panamà, les Illes Caiman, el principat de Liechtenstein, són alguns exemples de la llista que té Espanya com a paradís fiscal.
En aquests països la major part dels serveis financers són legals, però donat el coneixement d'aquestes xarxes de gent poderosa i les facilitats que ofereixen per utilitzar aquestes lleis a favor seu, les transformen en l'arma perfecta per evadir impostos.
3. Accions i bons al portador
Per poder moure els diners d'un lloc a un altre, o bé poder gastar-lo, en molts llocs s'ha de demostrar la procedència de tal quantia de fons. Les accions i bons al portador donen l'anonimat que permet moure fàcilment grans quantitats de diners d'origen dubtós.
Els bons al portador juntament vinculat amb una empresa fantasma és la combinació perfecta per poder gastar al teu aire els diners detallat en el paper. Així l'empresa es compromet a donar els diners a qui porti el document i així no aixecar sospites.
Normalment tenen un valor de molts milers de dòlars i són molt útils per a aquells que no volen ser identificats com a amos de determinats fons.
4. Rentar els diners, passar de diners B a diners A
Imaginem un cas en què tinc una empresa blanquejadora que és una botiga de roba. Per poder declarar activitat registre compres a proveïdors amb imports d'alt valor, d'aquesta manera les factures falses emeses a aquests proveïdors poden ser utilitzades per declarar la despesa i oferir els diners net per treure'l al mercat.
Podem dir que el rentat de diners consisteix a "netejar" els diners brut (el de dubtosa procedència) de manera que pugui ser usat sense sospites de les autoritats administratives o reguladora.
Si per la teva forma de guanyar-te la vida acabes tenint tants diners en efectiu que seria impossible gastar-lo, atès que mai ho has declarat com que ho estaves rebent, hauries molt poques formes de no aixecar sospites. Per a aquests casos es necessita amagar per a temps de necessitat, o bé per a negocis de transaccions molt petites i així no aixecar la mirada de les autoritats.
Si ets un narcotraficant, un estafador o, diguem, un polític corrupte, el més probable és que tinguis molt efectiu i cap manera de gastar o amagar-ho (per a temps de necessitat) sense despertar sospites.
Perquè tot això sigui encobert, i ningú sàpiga res ni tan sols la procedència de tots aquests diners, abans de poder utilitzar-lo ha de ser rentat, o com a alternativa convertit en bons al portador perquè es mogui sense problemes.
5. Violació de sancions
Per intentar irrompre en aquestes activitats, els països penalitzen amb les sancions internacionals.
Aquestes poden ser de tipus molt variats com la restricció de l'exportació de petroli, o la importació d'armament militar.
En tenir imposades aquestes sancions, hi ha organitzacions que es guanyen la fortuna trencant i evadint aquestes prohibicions, i quan més restrictiva sigui o més difícil sigui trencar-la, més benefici treu al treballar contra ella.
Una de les sancions més comunes és restringir les exportacions de petroli.
Un negoci en particular consistiria en subministrar comptes bancaris secrets a torturadors i responsables de massacres, distribuir armament militar a un dels bàndols d'una guerra civil -o a tots dos- o bé finançar les ambicions nuclears de règims aïllats internacionalment.
La quantitat de diners rebuts per trencar aquestes sancions és exagerada. I, per descomptat, l'existència de nombroses comptes secrets i empreses fantasma a algunes parts del món on les autoritats fan els ulls grossos és crucial perquè el trenqui de sancions sigui rendible i segur..
Directiva Europea de l'Estalvi ESD
Aquesta directiva, es va introduir a Europa per intentar evitar que aquestes grans riqueses puguin amagar els diners de les autoritats fiscals.
Amb aquesta nova normativa, es va aconseguir que un país pugui recaptar els impostos sobre comptes bancaris que aquests individus tenen en altres nacions europees.
Per tant si has tingut un contratemps amb la Fiscalia d'un determinat país de la Unió Europea i detecten que tens fons a un altre país de la mateixa unió, tindran tot el dret de reclamar allò que has intentat evadir. És per aquesta nova directiva que per a tots aquests magnats il·legals no els agradi Europa per amagar les seves riqueses, atès que la UE funciona com un gran país per l'alta comunicació entre els diferents països que existeix i la col·laboració que tenen per combatre el frau i la evasió d'impostos.
És llavors quan sorgeix el gran interès pels paradisos fiscals, així bloquegen aquesta comunicació i els diners es manté fora de perill de les mirades fiscals.
BBC
